Chump change

“Quan escric no tinc cap intenció d’entretenir el lector: el vull afectar, sacsejar i fer-lo enrabiar”. Dan Fante triga a contestar, quan li preguntem pel moment en què va començar a escriure Chump Change, la seva primera novel·la: la seva vida ha estat durant anys alterada per l’alcohol i la cocaïna. Porta una polsera on any rere any afegeix una nova peça que recorda el temps que fa que no pren res. Les seves novel·les –protagonitzades pel seu alter ego, Bruno Dante– recorden els anys d’excessos: “Vaig estar molt sonat, redéu!”, crida. El seu personatge és “cínic, combatiu, arrogant, egoïsta i està perpètuament cabrejat”.

Chump Change comença en una clínica de desintoxicació. Dante en pot sortir abans d’hora perquè el seu pare s’està morint i cal que se n’acomiadi. Durant el seu viatge de Nova York a L.A., a més d’agafar la primera trompa de la novel·la, es venja de la seva exdona Agnes ficant-li el producte de la seva masturbació a dins la boca, mentre ella fa un cop de cap. “A Chump Change retrato el punt més extrem del meu personatge. En Bruno actua sense pensar en les convencions ni en els altres. És capaç de muntar-s’ho amb un tio si va col·locat o de ficar les restes d’un animal mort a dins la bossa de la seva exdona”. En comptes de reproduir la seva vida fil per randa, Dan Fante ha optat per “ser fidel a l’estat d’ànim d’aquells anys”. “Reprodueixo amb honestedat els meus sentiments, però no tot el que el lector troba al llibre va passar”, ens diu.

Chump Change és una descàrrega elèctrica, incòmoda, escatològica i –a estones– sensacionalista, però es devora amb la mateixa curiositat malsana que un s’apropa a Charles Bukowski, Henry Miller i l’obra narrativa de John Fante (1908–1983), pare de Dan i inventor d’un altre alter ego amb dosis de foscor considerable, Arturo Bandini. “La gran diferència entre Bandini i Dante és que el personatge del pare és una mica idealitzat. Per a mi, ell no s’assemblava gaire a Bandini: jo, en canvi, estic molt a prop d’en Bruno…”. La relació entre John i Dan Fante va ser sempre difícil, i Chump Change n’és un bon testimoni, encara que també acabi funcionant com a homenatge a l’escriptor. “La meva dona diu que en Bruno és un Frankenstein contemporani: algú que que no és capaç d’adaptar-se i que no és acceptat”. Al final de l’entrevista, Dan Fante acaba recordant quan va escriure el llibre: “Va ser entre el 1991 i el 1993. Va trigar a publicar-se… I primer va aparèixer en francès: sabeu per què? Perquè el meu país està interessat en la fantasia i en Stephen King. Amèrica és un país de mamelles operades i de maquillatge. Un home que s’encara amb els seus dimonis no interessa”.


© Jordi Nopca (publicat a Time Out Barcelona, 159, maig del 2011)